{"id":1970,"date":"2024-12-19T00:03:32","date_gmt":"2024-12-18T22:03:32","guid":{"rendered":"https:\/\/latorredelcodina.com\/?p=1970"},"modified":"2024-12-19T00:04:20","modified_gmt":"2024-12-18T22:04:20","slug":"la-guineu-patrimoni-de-la-segarra-i-de-lurgell","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/latorredelcodina.com\/es\/la-guineu-patrimoni-de-la-segarra-i-de-lurgell\/","title":{"rendered":"La guineu: Patrimoni de la Segarra i de l\u2019Urgell"},"content":{"rendered":"\n
\"Guineu
Guineu mascle i femella en \u00e8poca de zel a la Torre del Codina.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

\u201cSom a les acaballes de l\u2019estiu. Per a la guineu nascuda a principis de mar\u00e7 d\u2019enguany, en algun cau proper a casa nostra, \u00e9s el pitjor moment de la seva curta exist\u00e8ncia.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Un germ\u00e0 cadell, ha mort abatut pels trets dels ca\u00e7adors en l\u2019inici de la mitja veda de mitjans d\u2019agost. Un altre ha caigut xafat al cam\u00ed per un quad esbojarrat, igual que d\u2019altres que moren a les carreteres. La mort m\u00e9s terrible per\u00f2, ha estat la d\u2019una guineu adulta de la fam\u00edlia, en un parany amagat entre les branques del terra, que li va tallar la pota. Va morir dessagnada al cap de dues nits, enmig els gemecs de dolor, i plena d\u2019una pena que el seu instint mai no oblidar\u00e0.\u201d<\/em><\/p>\n\n\n\n

Generalitat de Catalunya: Mitja veda temporada 2015-2016:
Del 15 d\u2019agost al 15 de setembre.
Esp\u00e8cies: Guatlla, T\u00f3rtora, Tud\u00f3, Colom roquer, Garsa, Estornell vulgar, Gavina riallera, Gavi\u00e0 de potes grogues i Guineu.<\/a><\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Segons les dades de l\u2019IDESCAT, la temporada 2013\/2014 es van ca\u00e7ar a Catalunya 5.925 guineus, a les comarques de Lleida 1.787.<\/a><\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

slideshare.net\/\u2026aumeramonsole\/memoria-caa<\/a><\/p>\n\n\n\n

La guineu, (\u201cVulpes vulpes\u201d) coneguda tamb\u00e9 com a guilla, rabosa o renard \u00e9s un mam\u00edfer de la fam\u00edlia dels c\u00e0nids. A les nostres contrades, \u00e9s un animal d\u2019alimentaci\u00f3 omn\u00edvora i oportunista que s\u2019alimenta de tot, i b\u00e0sicament \u00e9s frug\u00edvora i insect\u00edvora . Els estudis dels bi\u00f2legs Joan Barril i Isabel Mate en el seu llibre \u201cLa Guineu a Catalunya\u201d, fet a base de les an\u00e0lisis dels excrements, van determinar que les guineus s\u2019alimenten principalment de fruites i llavors, insectes i invertebrats, i micromam\u00edfers. L\u2019aparici\u00f3 d\u2019aus i de conills en la seva dieta, \u00e9s ocasional, (en molts casos es tracta d\u2019animals malats o ja morts). El consum d\u2019especies cineg\u00e8tiques, varia en zones amb una alta densitat de poblaci\u00f3 d\u2019aus o conills.<\/p>\n\n\n\n

\"Joan
Joan Barril i Isabel Mate \u201cLa Guineu a Catalunya\u201d<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Curiosament xoca comprovar com, la imatge tradicional, ens transmet una iconografia de la guineu com un animal carn\u00edvor. Tamb\u00e9 \u00e9s habitual que els contes, les rondalles i la mem\u00f2ria popular i col\u00b7lectiva, considerin la guineu con una bestiola golafre, lladregota, desconfiada i facinerosa, sempre a l\u2019aguait dels corrals per robar unes gallines que avui ja no es troben al seu abast.<\/p>\n\n\n\n

En canvi, la realitat de la guineu, estudiada cient\u00edficament pels bi\u00f2legs d\u2019arreu del m\u00f3n, ens la dibuixen com un animal fascinant. Res a veure amb la imatge demonitzada que, explotada per determinats interessos, la condemnen a esdevenir v\u00edctima d\u2019una indiscriminada ca\u00e7a i captura en ple segle XXI.<\/p>\n\n\n\n

\"Guineu
Guineu fotografiada a La Torre del Codina.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

La guineu disposa d\u2019una incre\u00efble capacitat olfactiva que li permet olorar un talp a un metre sota terra, o identificar una altra guineu a llargues dist\u00e0ncies, gr\u00e0cies a les seves gl\u00e0ndules supracaudals. Utilitza la o\u00efda per mesurar les dist\u00e0ncies, per alertar del perill, o b\u00e9 per rebre les comunicacions dels seus cong\u00e8neres. La seva visibilitat nocturna \u00e9s total, i el tacte del p\u00e8l sensible de les potes i del musell els dona la seguretat de saber on son a cada moment.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s de les seves capacitats f\u00edsiques i sensitives, s\u2019ha comprovat que la guineu \u00e9s un animal dotat de mem\u00f2ria i d\u2019intu\u00efci\u00f3. \u00c9s h\u00e0bil, i s\u2019adapta com ning\u00fa al seu entorn, t\u00e9 enginy i ast\u00facia, \u00e9s llesta i espavilada, capa\u00e7 d\u2019improvisar complexes estrat\u00e8gies per aconseguir sobreviure.<\/p>\n\n\n\n

La guineu sap que ser incauta significa la seva mort. Per\u00f2 dissortadament les guineus tenen un punt feble: El seu sentit del gust no els hi permet detectar el sabor del ver\u00ed. En molts indrets, durant les darreres d\u00e8cades se les ha enverinat massivament.<\/p>\n\n\n\n

Els humans utilitzem l\u2019arma de la difamaci\u00f3 per fer la responsable de tots els mals. Quan una epid\u00e8mia causada per l\u2019home delma la ca\u00e7a menor, \u00e9s culpa de les guineus. Quan un gos agafa la sarna , \u00e9s culpa de les guineus. Quan desapareixen les aus i les perdius enverinades pels productes agroqu\u00edmics que aboquem als camps, \u00e9s culpa de les guineus.<\/p>\n\n\n\n

La \u00fanica culpa de la guineu \u00e9s ser un animal bell. La seva pell suau, color rossa, crema o carbonera, \u00e9s l\u2019\u00fanic objecte de la seva ca\u00e7a indiscriminada, permesa per un suposat control les densitats de poblaci\u00f3 de les guineu.<\/p>\n\n\n\n

Com a c\u00e0nid, i com a animal adaptable, les guineus tenen una diversa i complexa organitzaci\u00f3 social. El grup familiar, \u00e9s format per un mascle dominant i territorial, una femella reproductora, i dues o tres femelles subordinades ajudants, aix\u00ed com els cadells. Espor\u00e0dicament s\u2019hi troba algun mascle subordinat ajudant que coopera en la crian\u00e7a d\u2019una cadellada, amb l\u2019aportaci\u00f3 d\u2019aliment.<\/p>\n\n\n\n

El grup familiar domina una \u00e0rea territorial, en funci\u00f3 de l\u2019alimentaci\u00f3 disponible per a la seva superviv\u00e8ncia, i defensar\u00e0 amb complexes arg\u00facies, qualsevol incursi\u00f3 dels seus cong\u00e8neres. El grup familiar com a organitzaci\u00f3 social territorial, regula la pr\u00f2pia reproducci\u00f3 i la densitat de poblaci\u00f3 del territori.<\/p>\n\n\n\n

\"Guineu
Guineu escuada per l\u2019estada prolongada al cau amb les cries. La Torre del Codina.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

L\u2019h\u00e0bitat ideal de la guineu, el configura un paisatge barrejat de zones boscoses secanes amb petits turons i petits espais oberts. El canvi d\u2019h\u00e0bitats, afecta a la seva distribuci\u00f3 territorial, aix\u00ed com la construcci\u00f3 d\u2019infraestructures i els tancaments f\u00edsics de grans parcel\u00b7les r\u00fastiques.<\/p>\n\n\n\n

La Segarra de turons i marges, que es barreja per valls i comes amb la plana d\u2019Urgell \u00e9s un dels h\u00e0bitats preferits de la nostra guineu. Els humans que sense saber-ho hi convivim, ho ignorem gaireb\u00e9 tot d\u2019ella.<\/p>\n\n\n\n

Som un pa\u00eds privilegiat, de gent oberta i ferma, d\u2019un paisatge bell com pocs. Una terra que ens dona productes aut\u00e8ntics i de qualitat. Amb un patrimoni art\u00edstic i arquitect\u00f2nic \u00fanic i espl\u00e8ndid. Som un pa\u00eds on la hist\u00f2ria se sent a cada paratge i a cada cantonada. I a m\u00e9s tenim i fru\u00efm d\u2019un immens patrimoni natural per con\u00e8ixer i admirar.<\/p>\n\n\n\n

Con\u00e8ixer i admirar la guineu. Respectar-la i observar-la. Difondre\u2019n els seus valors i la seva singularitat com a esp\u00e8cie adaptada al nostre entorn. Fer de la guineu s\u00edmbol i referent de les nostres comarques de l\u2019Urgell i la Segarra.<\/p>\n\n\n\n

Si volem, tenim una nova feina, immensa i apassionant a les nostres mans. La guineu ens espera, per recuperar amb ella el patrimoni de la pedra seca, fet de marges i cabanes, on hi t\u00e9 el cau.<\/p>\n\n\n\n

\u201cHavia apr\u00e9s a gratar i a ca\u00e7ar. Primer com un joc, excavant els formiguers amb els seus germans, ca\u00e7ant mosques a trompades. Fent bots i les mil volteres estramb\u00f2tiques, que l\u2019\u00e0gil cos d\u2019un cadell de guineu era capa\u00e7 de realitzar. S\u2019amagaven silenciosos en l\u2019indret m\u00e9s adequat i saltaven l\u2019un sobre l\u2019altre al m\u00ednim descuit. Era el joc m\u00e9s \u00fatil de la seva vida: Viure sempre alerta, per trobar menjar, per ca\u00e7ar o per evitar ser ca\u00e7ats.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Recordar-ho tot. Cada lloc, cada olor i cada pedra. Fer mem\u00f2ria dels sorolls, de les branques i dels corriols, atents al m\u00e9s petit canvi, atents a tot, atents a intuir el m\u00e9s petit parany. Aprendre a parlar i a comunicar-se, a recon\u00e8ixer els seus, nom\u00e9s amb l\u2019olor de l\u2019aire. Mesurar les dist\u00e0ncies amb la o\u00efda. Saber on ets, amb el tacte de les potes al terra. Olorar i sentir el talp sota terra, gratar fins a trobar-lo. Saber veure i saber mirar, per tal que tot encaixi, tant de dia i com de nit\u201d.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Jaume Ramon Sol\u00e9.<\/p>\n\n\n\n

1.- \u201cLa guineu a Catalunya\u201d. Joan Barrull i Isabel Mate. \u201cCol\u00b7lecci\u00f3 Natura n\u00fam 4\u201d. \u201cEdicions L\u2019AGULLA de cultura popular\u201d. Tarragona. Novembre 2007.<\/p>\n\n\n\n

2.- \u201cDieta de la guineu (Vulpes vulpes) al Parc Natural de Sant Lloren\u00e7 del Munt i l\u2019Obac\u201d. Tom\u00e0s Ballesteros Salla i Artur Degollada Soler. \u201cV trobada d\u2019Estudiosos de Sant Lloren\u00e7 del Munt i l\u2019Obac\u201d Monografies 35, Barcelona 2002.<\/p>\n\n\n\n

3.- \u201cDieta anual del zorro, Vulpes vulpes , en dos habitats del Parque Nacional de Do\u00f1ana\u201d. Jos\u00e9 Mar\u00eda Fedriani. \u201cEstaci\u00f3n biologica de Do\u00f1ana (CSIC). Sevilla 1996.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u201cSom a les acaballes de l\u2019estiu. Per a la guineu nascuda a principis de mar\u00e7 d\u2019enguany, en algun cau proper a casa nostra, \u00e9s el pitjor moment de la seva curta exist\u00e8ncia. Un germ\u00e0 cadell, ha mort abatut pels trets dels ca\u00e7adors en l\u2019inici de la mitja veda de mitjans d\u2019agost. Un altre ha caigut […]<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":1983,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[41],"tags":[],"class_list":["post-1970","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog-sostenibilitat-rural"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/latorredelcodina.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1970","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/latorredelcodina.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/latorredelcodina.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/latorredelcodina.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/latorredelcodina.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1970"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/latorredelcodina.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1970\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1987,"href":"https:\/\/latorredelcodina.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1970\/revisions\/1987"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/latorredelcodina.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1983"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/latorredelcodina.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1970"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/latorredelcodina.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1970"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/latorredelcodina.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1970"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}