{"id":2271,"date":"2024-12-19T20:27:07","date_gmt":"2024-12-19T18:27:07","guid":{"rendered":"https:\/\/latorredelcodina.com\/?p=2271"},"modified":"2024-12-19T20:27:07","modified_gmt":"2024-12-19T18:27:07","slug":"lliris-blaus","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/latorredelcodina.com\/fr\/lliris-blaus\/","title":{"rendered":"Lliris blaus"},"content":{"rendered":"
\"Lliris.\"
Lliris.<\/figcaption><\/figure>\n

L\u2019estat d\u2019alarma i el confinament provocat per la pand\u00e8mia del Coronavirus, ens impedir\u00e0 veure enguany, l\u2019espectacle anual de la floraci\u00f3 dels lliris.<\/p>\n

 <\/p>\n

Com un ritual que es repeteix al llarg de totes les primaveres de la nostra vida, l\u2019inici del bon temps ens rep amb l\u2019esclat i la bellesa extrema de les nostres estimades i ef\u00edmeres tulipes de sec\u00e0.<\/p>\n

\"Lliris.\"
Lliris.<\/figcaption><\/figure>\n

El lliri, tot i ser una planta introdu\u00efda d\u2019antic a les nostres contrades, \u00e9s d\u2019una absoluta rusticitat. S\u2019adapta perfectament al nostre clima sec i extrem. Avui encara la podem trobar plantada als sostres de terra de les cabanes de volta de pedra seca, o la vora de qualsevol construcci\u00f3 de l\u2019arquitectura rural.<\/p>\n

\"Lliris.\"
Lliris.<\/figcaption><\/figure>\n

El lliri blau o morat, (Iris germanica<\/em>) \u00e9s una planta perenne, pertanyent a la fam\u00edlia de les irid\u00e0cies. Diuen que nom d\u2019Iris li ve donat per la deessa grega del valor. Els tres p\u00e8tals interiors representen la fe, la saviesa i el valor.<\/p>\n

 <\/p>\n

Els poetes, pintors i artistes han trobat en l\u2019esclat exultant del lliri, la senyal i la inspiraci\u00f3 dels seus poemes d\u2019amor. Ausi\u00e0s March escriu en algun dels seus \u201cCants\u201d, la imatge del lliri entre cards. Sota aquesta comparaci\u00f3 s\u2019hi troba el \u201cllir\u201d que \u00e9s la seva estimada Teresa, que sobresurt pel damunt de tota la resta dels humans, els \u201ccards\u201d:<\/p>\n

\u00a0<\/em><\/p>\n

\u201cLlir entre cards, los escur\u00e7ons no morden<\/em><\/p>\n

ab tan fort mos com \u00e9s lo de amor:<\/em><\/p>\n

si b\u00e9 els morduts no passen tal coissor,<\/em><\/p>\n

perden lo seny e les vistes eixorben\u201d.<\/em><\/p>\n

\u00a0<\/em><\/p>\n

\u201cLlir entre cards, dins mi porte un forn<\/em><\/p>\n

coent un pa d\u2019una dol\u00e7a sabor<\/em><\/p>\n

i aquell mateix sent de gran amargor:<\/em><\/p>\n

tot a\u00e7\u00f2 em pren deu hores en lo jorn\u201d.<\/em><\/p>\n

\"Lliris.\"
Lliris.<\/figcaption><\/figure>\n

Bell i magn\u00edfics son els versos del gran Ausi\u00e0s March. Segles m\u00e9s tard, el poeta lleidat\u00e0 M\u00e0rius Torres, cant\u00e0 als lliris en el seu poema Abril, amb aquests versos:<\/p>\n

 <\/p>\n

\u201cLliris morats, prada de tr\u00e8vol,<\/em><\/p>\n

n\u00favols de neu, cel matinal.<\/em><\/p>\n

Fulloles noves s\u2019emmirallen a l\u2019<\/em><\/p>\n

estany d\u2019aigua verge, ben\u00e8vol\u201d.<\/em><\/p>\n

\"Lliris.\"
Lliris.<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

O b\u00e9 la meravellosa \u201cCan\u00e7\u00f3 a Mahalta\u201d de la primavera del tr\u00e0gic mar\u00e7 del 1937 quan canta a la seva estimada:<\/p>\n

\u00a0<\/em><\/p>\n

\u201cCorren les nostres \u00e0nimes com dos rius paral.lels.<\/em><\/p>\n

Fem el mateix cam\u00ed sota els mateixos cels.<\/em><\/p>\n

No podem acostar les nostres vides calmes:<\/em><\/p>\n

entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.<\/em><\/p>\n

En els meandres grocs de lliris, verds de pau,<\/em><\/p>\n

sento, com si em segu\u00eds, el teu batec suau<\/em><\/p>\n

i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,<\/em><\/p>\n

de la font a la mar -la nostra p\u00e0tria antiga-\u201d<\/em><\/p>\n

\"Lliris.\"
Lliris.<\/figcaption><\/figure>\n

I aquest darrer poema que, en un emboirat dia d\u2019hivern, vaig escriure anhelant l\u2019arribada de la primavera:<\/p>\n

 <\/p>\n

\u201cPel pas estret de l\u2019hivern<\/em><\/p>\n

el cel es desf\u00e0 en engrunes xopes de boira.<\/em><\/p>\n

\u00a0<\/em><\/p>\n

\u201cSom caliu de somnis i d\u2019atzars<\/em><\/p>\n

d\u2019esclats vermells de roselles<\/em><\/p>\n

brasa de flames, soques que cremen<\/em><\/p>\n

en incendis grocs d\u2019argelaga.<\/em><\/p>\n

\u00a0<\/em><\/p>\n

Som esclaus silents de la bellesa preuada<\/em><\/p>\n

de l\u2019amor ocult rere l\u2019espurna de la rialla<\/em><\/p>\n

som la blanca esperan\u00e7a de la flor del sa\u00fcc<\/em><\/p>\n

la mem\u00f2ria lila i intensa dels lliris de sec\u00e0\u201d.<\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

El darrer any de vida del pintor Vincent van Gogh, quan\u00a0 la primavera va arribar a l\u2019asil de Sant Romieg on es trobava internat, el pintor s\u2019enamor\u00e0 dels lliris blaus de la Proven\u00e7a i els va immortalitzar a la pintura que aqu\u00ed reprodu\u00efm:<\/p>\n

\"Foto
Foto Pintura: The J. Paul Getty Museum. http:\/\/www.getty.edu\/art\/collection\/objects\/826\/vincent-van-gogh-irises-dutch-1889.<\/figcaption><\/figure>\n

Malgrat el confinament, amb les imatges que acompanyen aquesta entrada al Blog, us volem dur els lliris blaus a casa vostra. Admireu-los amb tot l\u2019amor i l\u2019admiraci\u00f3 que la seva bellesa mereix.<\/p>\n

\"Lliris.\"
Lliris.<\/figcaption><\/figure>\n

Jaume Ramon Sol\u00e9.<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u2019estat d\u2019alarma i el confinament provocat per la pand\u00e8mia del Coronavirus, ens impedir\u00e0 veure enguany, l\u2019espectacle anual de la floraci\u00f3 dels lliris.   Com un ritual que es repeteix al llarg de totes les primaveres de la nostra vida, l\u2019inici del bon temps ens rep amb l\u2019esclat i la bellesa extrema de les nostres estimades […]<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":2280,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[41],"tags":[],"class_list":["post-2271","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog-sostenibilitat-rural"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/latorredelcodina.com\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2271","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/latorredelcodina.com\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/latorredelcodina.com\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/latorredelcodina.com\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/latorredelcodina.com\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2271"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/latorredelcodina.com\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2271\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2304,"href":"https:\/\/latorredelcodina.com\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2271\/revisions\/2304"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/latorredelcodina.com\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2280"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/latorredelcodina.com\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2271"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/latorredelcodina.com\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2271"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/latorredelcodina.com\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2271"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}