{"id":2305,"date":"2024-12-19T20:42:14","date_gmt":"2024-12-19T18:42:14","guid":{"rendered":"https:\/\/latorredelcodina.com\/?p=2305"},"modified":"2024-12-19T20:42:14","modified_gmt":"2024-12-19T18:42:14","slug":"el-coc-la-coca-de-recapte-o-la-coca-salada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/latorredelcodina.com\/fr\/el-coc-la-coca-de-recapte-o-la-coca-salada\/","title":{"rendered":"El c\u00f3c, la coca de recapte, o la coca salada"},"content":{"rendered":"
\"C\u00f3c
C\u00f3c de llonganissa o de tonyina, i d\u2019escalivada.<\/figcaption><\/figure>\n

A la Terra Alta, s\u00f3n c\u00f3cs de mel i de sag\u00ed, a Eivissa c\u00f3cs de bescuit, a Vinar\u00f2s c\u00f3cs de cabell d\u2019\u00e0ngel o farcits de \u201cboniato\u201d. C\u00f3cs de Fraga, i a Amposta c\u00f3cs de poma. C\u00f3c de tomata i de \u201cpiment\u00f3\u201d a la Matarranya. A Morella c\u00f3c amb pernil, sardina i tomata. A La Segarra i l\u2019Urgell, cocs d\u2019alberg\u00ednia i pebrot escalivats, amb arengada o llonganissa, o els estimats cocs de carabass\u00f3 i ceba amb un toc de cansalada. Al Segri\u00e0 i la Noguera les variades coques de recapte, a Val\u00e8ncia la coca escudell\u00e0. A Mallorca la coca de verdura o la coca de tremp\u00f3. A Alacant la coca de dacsa, a Cocentaina la coca de sardina amb ceba i tomata. Dotzenes de noms i de varietats, per a un concepte gastron\u00f2mic, simple i pr\u00e0ctic: el C\u00f3c, o les Coques salades.<\/p>\n

\"C\u00f3cs.\"
C\u00f3cs.<\/figcaption><\/figure>\n

Hi ha qui parla del c\u00f3c, com l\u2019adaptaci\u00f3 local de la \u201cpizza\u201d italiana, importada de la Toscana al segle XV. D\u2019altres, com l\u2019historiador Pere Bala\u00f1\u00e0 afirmen que \u201cla gastronomia de la Catalunya Nova ha guardat ingredients i t\u00e8cniques d\u2019elaboraci\u00f3 de tradici\u00f3 isl\u00e0mica, com ara a les coques de recapte\u201d.\u00a0Vingui d\u2019on vingui, el cert \u00e9s que el c\u00f3c es un menjar original i tradicional de la nostra cultura, i com a tal cal promoure\u2019l i donar-lo a con\u00e8ixer arreu.<\/strong><\/p>\n

\"Cartell
Cartell de l\u2019Aplec del C\u00f3c 2019.<\/figcaption><\/figure>\n

Quan l\u2019any 1988 es va instaurar a T\u00e0rrega l\u2019Aplec del C\u00f3c, es volia, per una banda, revitalitzar la Festa Major del Maig, i per l\u2019altra iniciar un proc\u00e9s de reconeixement de les qualitats i virtuts del c\u00f3c. Aquest proc\u00e9s s\u2019ha anat ampliant amb els anys amb la mostra de productes de fleca \u201cFirac\u00f3c\u201d i la participaci\u00f3 de flequers d\u2019altres contrades.<\/p>\n

 <\/p>\n

Si aneu a Tokio, Berlin, Nova Delhi o Sidney, arreu hi trobareu una \u201cpizzeria\u201d. Si aneu a Barcelona, us costar\u00e0 molt menjar un bon c\u00f3c. Cal fer moltes coses encara, per estendre, m\u00e9s enll\u00e0 de les nostres fronteres, el coneixement, la valoraci\u00f3 i la comercialitzaci\u00f3 dels c\u00f3cs. Sabem que, al cap i a la fi, ha de ser el mercat i la iniciativa, els qui han d\u2019acceptar i generar la oferta i la demanda del producte. Tanmateix des de les institucions p\u00fabliques, cal tenir les idees clares i avan\u00e7ar en la promoci\u00f3 i difusi\u00f3 del c\u00f3c.<\/p>\n

 <\/p>\n

Han passat molts anys des de quan, la meva \u00e0via m\u2019enviava al forn de Cal Manonelles amb la senalla carregada de pebrots, alberg\u00ednies, arengades, llonganissa i oli, per l\u2019endem\u00e0 tornar-hi a recollir els c\u00f3cs, acabats de fer, cruixents i meng\u00edvols. Avui ens trobem, sense necessitat d\u2019encarregar-los, als forns i fleques, aix\u00ed com congelats en molts supermercats.<\/p>\n

 <\/p>\n

El c\u00f3c \u00e9s una menja, pr\u00e0ctica i exquisida, que es pot fer f\u00e0cilment a casa i feta exclusivament amb productes locals.<\/strong><\/p>\n

\"C\u00f3c
C\u00f3c d\u2019arengada fet a casa.<\/figcaption><\/figure>\n

Compartirem una recepta<\/strong>\u00a0per si us voleu entretenir, fent un\u00a0producte s\u00e0 i del pa\u00eds<\/strong>.<\/p>\n

 <\/p>\n

Ingredients:<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

    \n
  • 500 gr. \u00a0de farina de blat.<\/li>\n
  • 30\u00a0 gr. de llevat fresc<\/li>\n
  • 5-10 gr. de sal<\/li>\n
  • 200 ml. d\u2019aigua<\/li>\n
  • 65 ml. d\u2019oli verge d\u2019oliva<\/li>\n
  • Un pebrot i una alberg\u00ednia escalivats.<\/li>\n
  • Arengades salades o fresques, o llonganissa cuita, o b\u00e9 anxova o tonyina en conserva.<\/li>\n<\/ul>\n

     <\/p>\n

    Preparem la massa amb la farina, l\u2019aigua i el llevat. La barregem i l\u2019amassem fins tenir la massa ben compacta. Llavors la deixem en un recipient fondo, tapada amb un drap durant tres hores fins que la massa pugi. Tornem a amassar-ho tot durant una estona, i hi afegim l\u2019oli d\u2019oliva, seguim amassant i ho deixem reposar mitja hora m\u00e9s.<\/p>\n

     <\/p>\n

    Un cop tenim la pasta feta. N\u2019agafem la que puguem estendre en una plata del forn. Per aix\u00f2 agafem un rodet per aplanar la pasta. L\u2019hem de fer fina i estendre-la, evitant que es trenqui. Suquem d\u2019oli la plata del forn per evitar que la pasta s\u2019enganxi i l\u2019estenem al damunt. Hi afegim l\u2019escalivada a tires, repartides per la superf\u00edcie de la pasta. Hi posem l\u2019arengada o la llonganissa a sobre, i amb el forn calent a 180\u00ba. Ja ho podem enfornar durant 20 minuts o fins que es vegi la pasta ben cuita. En el cas de posar-hi anxova o tonyina, aquesta s\u2019hi posa al treure-ho del forn.<\/p>\n

     <\/p>\n

    Al treure-la, hi afegirem un rajol\u00ed d\u2019oli pel damunt i\u00a0bon profit.<\/strong><\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

    Jaume Ramon Sol\u00e9.<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    A la Terra Alta, s\u00f3n c\u00f3cs de mel i de sag\u00ed, a Eivissa c\u00f3cs de bescuit, a Vinar\u00f2s c\u00f3cs de cabell d\u2019\u00e0ngel o farcits de \u201cboniato\u201d. C\u00f3cs de Fraga, i a Amposta c\u00f3cs de poma. C\u00f3c de tomata i de \u201cpiment\u00f3\u201d a la Matarranya. A Morella c\u00f3c amb pernil, sardina i tomata. A La Segarra […]<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":2306,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[41],"tags":[],"class_list":["post-2305","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog-sostenibilitat-rural"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/latorredelcodina.com\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2305","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/latorredelcodina.com\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/latorredelcodina.com\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/latorredelcodina.com\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/latorredelcodina.com\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2305"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/latorredelcodina.com\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2305\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2322,"href":"https:\/\/latorredelcodina.com\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2305\/revisions\/2322"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/latorredelcodina.com\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2306"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/latorredelcodina.com\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2305"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/latorredelcodina.com\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2305"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/latorredelcodina.com\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2305"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}